Ser mestre

Pel seu interés reproduisc un article de Didac Botella aparegut al ARAMULTIMÈDIA:

La nostra, no és una professió qualsevol. Ajudar a entendre aquest enrevessat món i aconseguir que cadascun dels nostres alumnes siga capaç de trobar el seu propi camí implica una responsabilitat enorme –compartida però enorme– i un treball diari que va més enllà de les assignatures: a l’escola, els alumnes aprenen molt més que a sumar i a restar.

Com motivar un alumne que no té ganes de treballar; com fer que respecten el seu cos i les opinions dels demés; com ajudar els i les xiquetes que tenen un panorama familiar digne de denunciar… Qüestions que t’emportes a casa i que no sempre tenen resposta; qüestions que ens fan dubtar com a mestres i com a persones, però que ens haurien d’empènyer cap a una reflexió contínua de la pràctica i l’experiència docent.

És inacceptable adormir-se i caure en la rutina burocràtica que les lleis i els llibres de text ens volen imposar: els mestres no som gestors de continguts curriculars, ni les escoles fàbriques d’ensenyament. No ens podem convertir en portaveus de l’Administració i de les editorials: l’escola no és cap sucursal. Hem de recordar-los constantment que nosaltres no ensenyem objectius: ensenyem vida.

Per això, des de la més absoluta humilitat, vull demanar a tots els mestres i les mestres del País Valencià i d’arreu del món que visquen cada matí d’escola com si fora el primer i cada vesprada com si anés a ser l’última.

I quí ens SALVA del xantatge?

En aquests dies, un fum de noticies, i de comentaris apareixen a diversos mitjanats de comunicació, tertúlies…menys a Canal 9. Aquests fan referència al previst pel Partit Popular per destroçar el Cabanyal.
 
Ací a casa nostra, en aquesta zona, quan eixim dels nuclis de població d’Agres, d’Alfafara, de Muro o de Bocairent, també ens trobem amb una situació molt semblant a la del cap i casal.
 
L’objectiu a València és, el d’allargar l’avinguda Blasco Ibáñez fins al mar, ací, l’objectiu de l’eix transversal Villena-Muro és el de apropar els madrilenys al mar.
 
La barbàrie del Cabanyal, serà cultural ja que desapareixeran les arrels d’un poble mariner, el modernisme adaptat, la cultura d’un poble que ha treballat dia a dia, i que de la seua propia suor han aconseguit el que hui tenen (el que no fan ni faran els constructors i aquells interessats en embutxacar-se diners amb el “pelotazo” immobiliari).
 
La desfeta a la Vall d’Agres, s’emportarà l’espai de connexió del Parc Natural de la Serra de Mariola i el Paisatge Protegit de la Solana del Benicadell, parcs que  estan connectats gràcies al riu d’Agres, i que aquest fa de corredor biològic entre els dos paratges. Amb l’eix transversal, també se’n anirà la pau i tranquil·litat d’aquestes terres, la natura verge quedarà arrasada d’una sola actuació, per la seua magnitud. Podrem dir  adéu a les millors terres de cultiu, a la nostra cultura minifundista, al mantell de colors que canvia en cada estació de l’any, adéu a les magnifiques vistes que podem tindre des de qualsevol punt de la nostra benvolguda Mariola, des del raconet del Santuari d’Agres, direm adéu als dies d’esplai per l’Ermita de la Verge de la Llum, adéu als nostres productes autòctons, a la nostra identitat com a poble, al treball dels nostres avantpassats, a la suor del treball del dia a dia (el que no fan ni faran els constructors i aquells interessats en embutxacar-se diners amb el “pelotazo” constructiu d’obra pública innecessària on no es conta amb els veïns dels pobles afectats, amb les persones que viuen i treballen aquestes terres, i on el seu objectiu màxim és fer la barbàrie més gran per obtindre majors beneficis)
 
Com diu una amiga meua, referint-se als abundants casos com aquests en els que els governants s’emparen en l’obtenció de la majoria absoluta, “el obtindre majoria absoluta, no vos dona permís per fer el que vos done la gana sense tindre en compte a la gent que ha dipositat la confiança en vosaltres, si vos han votat mereixen ser escoltats ja que potser no estiguen d’acord al 100% amb el vostre programa, i la seua majoria no és cap certificat per fer el que els done la gana i quan els done la gana, és un certificat de confiança, i per tant vostés tenen un compromís amb els seus ciutadans, i passa per escoltar-los”.
 
I que em diuen de com se’ls ompli la boca als nostres governants quan parlen de benefici general? En el Cabanyal el benefici de que el barri es trobe en la situació de abandonament per part de l’Ajuntament a qui beneficia? La construcció dels nous edificis de “ladrillo de cara vista” a qui beneficia, als veïns o als constructors i els que sucaran d’ahí? Això es benefici general?
 
En el cas de la Valleta a qui beneficia l’obra d’un vial totalment nou? Als veïns que tindran que tardar més temps per poder accedir al nou vial i incorporar-se al mateix per agafar una velocitat de vertigen? Als pocs treballadors del camp que queden i que tindran les millors terres dividides o asfaltades? Als bars i servicis públics dels pobles d’Agres i d’Alfafara que voràn com els cotxes que pensaven que els portarien xiquets al poble, passen de llarg, i s’obliden d’ells? La construcció d’aquest vial  a qui beneficia, als veïns o als constructors i els que sucaran d’ahí? Això es benefici general?
 
Rates pel carrer, escombraires per tot arreu, ni un euro invertit en els darrers anys en aquell barri tant singular de València. Niu de marginació i drogues d’aquelles persones que algú s’ha encarregat de fer fora, per donar una millor imatge de la ciutat, i que llògicament han anat a parar a aquell lloc més abandonat i on a l’Ajuntament li ha interessat per poder tindre algun argument i d’altra banda espantar als veïns i donar-los por. Si fan la prolongació de l’Avinguda de Blasco Ibáñez, han anunciat que tot això desapareixerà, és o no xantatge?
 
CV-700 tercermundista, pobles deixats, oblidats i ofegats pel Consell, un tren  el Xàtiva-Alcoi, que dia a dia veu com hi passa  el temps i cap administració fa res per millorar el seu estat, per donar-li un rendiment i per fer-lo fort i efectiu, per què? I ara l’últim xantatge per obligar-nos a que els deixem que facen de nosaltres, de les nostres arrels i de la nostra identitat el que a ells els vinga en gana. El Partit Popular, va aprovar al 2002 la millora del tram Bocairent-Banyeres de Mariola, un tram amb un gran nombre de vehicles que diàriament el transiten, 7.733 segons dades del 2007, amb un 10 % de transport pesat. Ells, es va comprometre a una millora de la seguretat vial entre aquestes dos poblacions amb control total amb accessos a distint nivell, pel fet que aquest es un tram amb un nombre important de sinistralitat degut a la gran quantitat d’interseccions regulades per glorietes partides. A dia de hui, rés, no ho faran fins que no s’aclarisquen amb que volen fer per la Valleta, fins que no deixen de jugar a posar i llevar carrils segons la pressió ciutadana i els recontes de vots, fins que no comence la construcció del vial totalment nou per la valleta, no faran cap millora en aquest tram entre Bocairent i Banyeres que tant transitat és, i tant greu és el seu índex de sinistralitat. És o no és això xantatge?
 
Nosaltres SALVEM LA VALLETA i SALVEM EL CABANYAL, amics i companys de fatiga en defensa de les nostres arrels, la nostra història, el nostre patrimoni i la nostra identitat com a poble, però quí ens SALVA  als veïns i afectats per les dos brillants idees que pretenen fer els nostres governants? I dels xantatges als que ens tenen sotmesos per que un dia decidim tirar la tovallola i deixar que ens asfalten?
 
I encara algun polític-titella, però aquest d’una ciutat no molt lluny de la Valleta afirma que totes les plataformes estan vinculades a “objetivos políticos contra el PP”, dons mire vosté, si escoltaren als veïns que han dipositat en vostés la confiança, i que els han elegit democràticament per a que siguen vostés els que els donen i oferisquen allò que demanden, tenint-los en compte en cada moment, fent-los partíceps i escoltant quines son les seues vertaderes demandes i no aquelles que algun amiguet els ha inspirat a vostés, i voran, li ho puc asegurar, com no hi haurà cap plataforma ni cap associació que els traga les vergonyes, que els pare els peus i que els estire les orelles.

El nacionalismo paleto

Pel seu interés reproduisc l’article de Josep Torrent publicat el 10 de Gener de 2010 a El País

La orden del Ministerio de Cultura que paraliza la decisión del Ayuntamiento de Valencia de partir en dos el barrio marinero de El Cabanyal por considerarla un expolio patrimonial ha provocado una reacción en las instituciones controladas por el PP que, por exageradas, son directamente ridículas. No tanto las modificaciones con las que se intenta legalizar el derribo de un centenar de inmuebles para hacer posible la prolongación de la Avenida Blasco Ibáñez y restañar el orgullo herido de la matriarca popular Rita Barberá, que merecen otra consideración, como la pirotecnia verbal que ha acompañado la rebelión frente al Gobierno de José Luis Rodríguez Zapatero. Especialmente chuscas han sido las manifestaciones del vicepresidente segundo, Juan Cotino, comparando la orden de la ministra Ángeles González-Sinde con la dictadura de Franco o la abolición de los fueros por parte de Felipe V.

Si a Cotino se le hubiera conocido alguna veleidad antifranquista o una cierta pulsión nacionalista, más allá del hecho de expresarse habitualmente en valenciano, sus palabras hubieran chirriado un poco menos; pero como ni lo uno ni lo otro constan entre sus antecedentes políticos, es claro que sus dramatizadas manifestaciones no son otra cosa que una variante más del nacionalismo paleto que caracteriza al gobierno valenciano.

Desde que el PSOE recuperase el gobierno de España en 2004, la Generalitat ha cultivado con esmero un discurso de apariencia nacionalista, aliñado ocasionalmente con algún que otro gesto soberanista. Los hechos vienen demostrando que tanta cháchara no es sino una engañifa para incautos. Un relato de indudables réditos electorales, pero que defiende más intereses particulares que generales. El nacionalismo paleto se caracteriza por mostrarse reivindicativo y exigente con los adversarios políticos, pero sumiso y servil con los propios, singularmente si éstos tienen vara alta. A quienes lo predican tanto les da “ofrenar noves glòries a Espanya” como convertirse en Jaime I redivivo si así conviene a sus intereses. Su nacionalismo -valencianismo le llaman para que no les confundan con quienes ellos califican de separatistas- es de consumo interior. De usar y tirar. Un valencianismo de kleenex, vamos, Se vio hace años.

Bastó con que José María Aznar, debidamente aleccionado por Eduardo Zaplana, llamara al orden a Francisco Camps por hablar en demasía en valenciano para que el presidente de la Generalitat se olvidara ipso facto de la declaración de Ares del Maestre reivindicando el idioma. El nacionalismo españolista de Aznar hirió la lengua. En la actualidad, sin necesidad de que el autoritarismo venga de Madrid, se la margina en beneficio de cualquier ocurrencia que aparente modernidad, tanto da que sea la enseñanza del inglés como la del chino mandarín.

Otra característica del nacionalismo paleto es su renuncia a tener una política propia. Construye su identidad en relación a un supuesto “enemigo” exterior. Desde la Transición, Cataluña y los catalanes han sido el espejo en el que mirarse para, desde la negación de la realidad, afirmar la personalidad propia. Con la recuperación por los socialistas del poder en 2004, el gobierno de Zapatero se incorporó a los demonios familiares de estos valencianistas de quita y pon. Los mismos que, airados, proclaman “ya basta. No vamos a tolerar la intromisión del Gobierno, para eso tenemos un Estatuto. Somos un pueblo con leyes y el Gobierno no les da valor”, no sienten el menor rubor en proclamar en un mitin de su partido que el primer objetivo de la Generalitat y de su presidente es trabajar para que el líder nacional del PP llegue a la Moncloa. Las instituciones al servicio del partido, esa es la filosofía del nacionalismo paleto.

El Estatuto como escudo y estandarte. Paletos y patéticos los dos principales partidos de la Comunidad Valenciana, PP y PSPV, corrieron cual desaforados por ser los primeros en ver aprobada su reforma por el Congreso de los Diputados. En sus prisas olvidaron cosas como la financiación o las transferencias sobre la gestión de costas. Pensaron, “qué inventen ellos” y se inventaron la “cláusula Camps”. Toda una declaración del nacionalismo paleto. La renuncia por escrito y en la carta magna de los valencianos a tener una política propia. Ahora se sienten discriminados por el dinero que reciben catalanes y andaluces o porque no pueden gestionar la crisis de los chiringuitos, cuando lo cierto es que se automarginaron en la redacción del Estatuto. Populares y socialistas, quede claro.

El Cabanyal no será, por desgracia, la última muestra de nacionalismo paleto, pero sí la más reciente. La matriarca del PP, la alcaldesa de Valencia Rita Barberá, habla de “invasión” del Gobierno central y se olvida de la sentencia del Supremo que dice que es el Estado el que tiene competencias sobre el patrimonio. Y El Cabanyal es patrimonio de todos, no sólo de ella. Tan es de todos que, como explicó meridianamente el delegado del Gobierno, Ricardo Peralta, “si tuviera conciencia de que la legalidad le amparaba no la habrían cambiado”.

Para el nacionalismo paleto las leyes también son de quita y pon.

balanç

Després d’haver deixat arrere, el 2009, i amb ell tot un seguit de coses, bones i no tant bones que en aquests dies nadalencs, un reflexiona i per ser com és, fa balanç.

A nivell personal, la cosa ha estat més que positiva, desprenguent-me de tot allò que m’agobiava i que de somni s’havia convertit en malson, i començant a escriure de nou la meua vida, amb lletres pròpies . Una vida no fàcil, i on molta gent s’ha quedat en el camí. Potser no haja estat capaç de intentar les coses d’altra forma però que anem a fer-li, en aquesta ocasió, he segut així.

A nivell professional, en la meua vocació de servici als altres, han agut dos camins, el del meu estudi ja acabat, i complementant-se amb una major formació i el de servici a la gent del meu poble, la meua comarca i el meu País.

En aquest està la Plataforma SALVEM LA VALLETA, el BLOC JOVE i altres col·lectius. La Plataforma en defensa de la valleta d’Agres, n’ha estat al llarg del 2009 punt principal de la meua vida, potser per no saber dir no alhora o potser per massa ganes de defensar un tros de terra on guarde les meues arrels, el meu passat i el meu futur, allò que sóc i com sóc, el meu tot.

Mig any de la meua vida dedicat en exclusiva a un projecte que jo m’he cregut des del principi però on faltava un capità per dirigir el vaixell i gent per poder fer el projecte realitat. Gent que al principi estava i que poc a poc va anar deixant el vaixell per diferents motius i que m’entristeix pensar que a dia de hui encara no han tornat, on ha estat el error o allò que els ha fet escapar?

SALVEM LA VALLETA, ara pareix que torne a ser aquella del principi, encara està reformant-se i allí i cap molta gent, ara i amb temps s’està formant allò que ara fa més d0’un any es va formar amb presa i amb massa ganes descontrolades pensant en el desgavell que volia fer i encara vol fer-ho el govern valencià del senyor que cada dia llueix menys els trages, Paco Camps.

L’altre dia, parlava d’una possible tornada o no a aquesta associació. Ells saben que conten amb la meua ajuda, els meus consells i tota la meua voluntat de treball i de seguir endavant, perquè crec que podem fer-ho i que tenim les ganes suficients, potser falte gent i persones més preparades i…però potser siga qüestió de temps. Clar està que una tornada al treball des de darrere, a espentar i fer navegar aquest vaixell com ho va fer al principi però donant la possibilitat i ajudant a noves cares i nova gent més preparada, amb ganes i amb les necessitats bàsiques que necessita SALVEM LA VALLETA per portar endavant l’objectiu des d’una despolitització en el major grau possible i on poder anar a tots els llocs i tocar a totes les portes sense cap barrera ni ideològica ni de cap altre tipus.

Dins del BLOC JOVE hi ha un objectiu clar dins de la comarca i del país, i no és gens fàcil, el 2011. Amb aquest objectiu treballarem i no esperarem a que ens pase el temps per damunt, aquesta volta volem adelantar-nos i anar nosaltres per davant del temps, potser altra volta caiguem en un error amb el pacte i tot aquest seguit de coses que hi ha al voltant però tinc dos preguntes per a la reflexió:1.- Hi ha cap altra persona amb cert bagatge, coneguda i amb ganes de patejar-se les comarques del sud (província d’Alacant) representant el projecte de la Coalició que Mireia Mollà? Als del BLOC que estan en contra pel fet que aquesta siga la cap de llista cal preguntar-los si han pensat en quin podria ser el cap de llista exclusiu del BLOC, a dia de hui no està gent clar i on està el temps suficient per que començe a patejar-se els carrers i a donar-se a conèixer? Amb Mireia ja tenim molt de treball fet. 2.- L’altra pregunta fa referència al nom de la Coalició. Sopa de lletres, “rastrera” de llonganisses o un BLOC i COMPORMÍS? Personalment em quede amb l’últim, d’un estil Convergència i Unió. Cal mirar-los amb bons ulls com portaran al llarg del 2010 la seua campanya electoral i prendre’n bona nota, no ha nivell de programa, on podem tindre alguna que altra diferència però si en com arribar a la gent, el discurs, la frescor del missatge i la imatge… alguns potser es posen les mans al cap, però si mirarem a aquest peixos més grans que no als menuts que en altres comicis intenten pegar-nos la punyà al ull,…

No podria oblidar-me del 2009 sense fer cap referència al 525 aniversari de l’Aparició de la Mare de Déu d’Agres i a tots els actes que amb tantes ganes e il·lusió han portat endavant els veïns d’Agres i al gran nombre de participació que han tingut algunes activitats en les que he pogut deixar el meu granet d’arena. Com no també la possibilitat que m’han donat des del 2009 fins 2013 de ser la figura més important del meu poble, un honor i una responsabilitat, ser l’Ambaixador, ser el Gaspar Tomàs, aquell pastor que sense pensar-ho va canviar la vida i la història del seu poble, 525 anys després. Tot un luxe, un orgull i una responsabilitat presa amb moltes ganes i amb l’objectiu de portar el nom d’Agres, i el càrrec que ostente allà on més lluny puga donar-lo a conèixer.

Des del 2009 començe a pensar en aquella dita popular que diu que somiar, somiar, i somiar, fan que un dia aquests somnis es facen realitat, i en 21 anys, poder haver aconseguit el somni més gran de la meua vida, i aquell que somiava des de ben menut…que més puc demanar?

Bon any 2010 a totes i tots i que els Reis d’orient vinguen carregats d’aquells somnis tant somiats i d’aquella felicitat per a vosaltres i els vostres.

salvem

Fa uns dies, vaig estar present a la Assemblea General de Salvem la Valleta a Muro, una reunió a la que vaig estar present per curiositat i crec que també per servir d’ajuda a l’actual Junta en algú temeta que altre.

Les reunions ja no ser rés del que eren, ja no hi ha gent, ja comenta a vores qui està vertaderament i qui no, ja ha passat el període d’exaltació i ara que ja ens coneixem tots, les coses canvien.

Potser per això que ens coneixem i sabem de que va tot este món, vaig puntualitzar, algú com el president s’ho va prendre a crítica i en males formes, però seguisc considerant i així ho he fet arribar, que sols volia ajudar i aconsellar des de l’experiència, ara que s’han trobat en molta feina  fer, que abans pareixia que no existirà, i es que potser i sense ser donar-se de massa “ego”, ací un no dia res i feia més del que podia, fins que va abandonar, després d’intentar treballar, des de les parauletes, desde incomplir allò pactat, des de la soledat de vorer que tu eres la cara d’una organització que el que deuria coordinar fa el que li dona la gana, com li dona la gana i quan li dona la gana.

Ara potser ja no m’he donat conter, jo sols, s’ha donat més gent, temps al temps. Amb açò no critique, sols vuic que la gent reflexione sobre la responsabilitat, el treball responsable, la coordinació,…un treball per al que tots no servim, i que sabent-ho tenim que saber dir si o no siguent conscients de la Nostra forma de ser

Una reunió o assemblea, com vulgueu dir-li, llarga i amb moltes coses que sobraven, al meu parer, com mirar als fantasmes del passat, tornar a plantejar-se coses de les primeres reunions, i buscar perques que en algun altre moment potser tinguen resposta.

Com vaig dir  quan vaig eixir, seguíx sent el mateix gos amb diferent collar, la gent començarà a cansar-se i serà tornar a escomençar, i en dos setmanes, ja n’he tingut noticia, el temps dirà, potser canvien les coses per buscar una solució que fa temps deuria haver-se produït, ja saben que tindran el meu suport.

Hi ha tantes coses que salvar….tornem a entrar en la polèmica dels Salvar, però, que vertaderament que volem aconseguir, fer amics amb interessos comuns? voreu tot de color rosa i estimar-nos tots? entre tots i a tots?,…

Vivim en uns dies on cal salvar la nostra salut de les dues grips que ens visiten, en mi, ja n’ha fet acte de presència una, i m’han mig assegurat que l’altra potser no es faça present per els anticossos i coses d’estes que mai entendré. salvar la Valleta d’aquells polítics corruptes que volen enriquir-se enfonsant la valleta, i si ampliem aquest problema, que volen enriquir-se sense pensar en els valencians, aquells que els han donat el seu vot i la seua confiança i que ells, amb “pa i circ” els fan callar, i malauradament, els “valencians i valencianes cansats de tanta guerra, conflicte i batalla” callen, miren, i es deixen caure cap per avall, en una cuneta mentre alguns dels postres polítics que ens governen, entren objectes no definits pel forat de darrere.

Tindre’m o no que salvar-nos?

YUGOSPAÑA

Vos pose aquest article escrit per Alfons López Tena, publicat el 10 de Juliol del 2008 al Periòdic Público.

En 1986 la Academia Serbia de las Artes y las Ciencias denunciaba que los únicos que no tenían derecho a usar su lengua eran los serbios que vivían en territorios bilingües, reclamaba la primacía de la lengua serbia como lengua común de todos los yugoslavos, atacaba a los ‘particularistas’ como antidemocráticos, y protestaba ante la opresión económica de Serbia por Eslovenia y Croacia.

Desencadenó un proceso de imposición de la mayoría serbia sobre las minorías nacionales que incluyó la limitación y recuperación de las competencias ‘autonómicas’, la supresión de la autonomía, el blindaje de la supremacía serbia, condenas judiciales a los desafectos, agresiones verbales y físicas, y, cuando las naciones minoritarias optaron por la independencia, el ataque militar.

Ya vemos cómo ha concluido: Serbia no ha podido impedir ninguna independencia, se ha estancado económicamente, está aislada internacionalmente, y se debate entre la miseria moral y la pobreza.

Algunos españoles están iniciando este camino y de la actitud agresiva y los insultos han pasado a las amenazas y los incidentes violentos rojigualdos. Son un tigre de papel, sólo conseguirán el colapso de su nación.

Estamos en la Unión Europea y no pueden utilizar ni la violencia militar ni golpes de Estado o legislativos, España tiene demasiado que perder y no puede ganar, ni por las buenas ni por las malas, contra la voluntad democrática de las minorías nacionales. Lo hicieron con Primo de Rivera y Franco, ahora no pueden.

Els joves i la política, alguna cosa més que el granet molest al cul dels nostres alcaldes

Als joves, moltes voltes se’ns ha tingut apartats de la política. Moltes d’elles per culpa Nostra, de no voler saber rés del que ocorre, i voler viure en altres mons. Moltes altres perquè no se’ns ha volgut tindre en compte. Aquestes al meu parer, han sigut moltes mes. Fruit del no deixar que els joves intervinguen en el futur dels seus pobles perquè poden resultar molestos, perquè el seu interès pot molestar a aquells polítics de tota la vida i poden ser com aquell granet al cul molest i dolorós que no et deixa estar tranquil assegut a la cadira. Potser moltes voltes així som els joves…

D’altres potser tinguen raó, ens falte experiència, però com una persona pot aconseguir experiència si no és mitjançant la pràctica?

A mi, i a molta gent del meu partit ens fa gràcia el vorer com a moltes persones els molesta que els joves participem, com he dit abans, som el granet dolorós del culet de molts dels que ens governen. Potser els coste assimilar que els joves també tenim propostes i també volem formar part de les decisions que ajuden a formar i fer millor els nostres pobles. Potser això no els agrade però si nosaltres som el futur, nosaltres tindrem que decidir quin i com volem el nostre futur, o tindrem que deixar que el facen sense comptar amb nosaltres i que després tingam que resignar-nos.

Els joves patim de dos mals, un és el del passotisme de tot el que passa al nostre voltant i que ens afecta directament, però que com un problema més en aquestes edats, l’acceptem. L’altre, és el resultat de l’anterior, com passem, aguantem, i ens callem, mentre deixem als altres que decidisquen per nosaltres i alguns com ho solucionen? Amb violència, amb pintades ofensives, amb actituds que després sols serveixen per donar arguments a algunes persones per dir que els joves no serveixen per fer política.

Dons be, per mostrar que els joves si que sabem, i tenim ganes, que volem decidir el futur dels nostres pobles i que podem fer-ho, tenim els diferents col·lectius de joves dins dels diferents partits polítics.

Aquests col·lectius de joves dins de cada partit, poden tindre diverses maneres de fer política. Trobem dels que sols es presenten, fan unes declaracions i com no la foto per recordar sempre aquella creació i sense deixar-los parlar molt perquè les seues funcions seran bàsicament les de pegar cartells en campanya electoral, i d’altra banda estan partits que compten amb els joves, partits com el BLOC, on els joves tenen veu, es fan sentir, prenen decisions i fins i tot son regidors a alguns ajuntaments.

Algú potser comence a preocupar-se quan a l’Ajuntament d’Alcoi comencen a sorgir reunions amb el Regidor de Joventut per exigir i demanar, quan apareixen al Ple propostes en clau joves per defensar les nostres festes o per demanar un servei per als joves que esperem que el proper estiu el facen realitat i que no és quede en la simple aprovació. Potser algú comence a preocupar-se quan puga vorer que el BLOC JOVE no és sols un grup de personetes amb inquietuds polítiques que l’única funció que tenen al si del seu partit és la de fer festetes i pegar cartellets, o el que és més trist fer-se la foto i quedar-se sols amb això.

Potser a alguns Regidors de Joventut, el que per als joves considerem com els nostres alcaldes, (Regidor de Joventut= Alcalde dels Joves), els moleste que els joves tingam veu i vulgam participar activament de la política de joves, potser no els agrade i potser per evitar que els joves tinguen veu i els exigisquen, ja siga des d’una posició política o simplement d’associació, no creen en una ciutat com Alcoi, el Consell de la Joventut. Trist però cert, això és el que alguns entenen per participació i per comptar amb els joves, tapar-los la boca i que no els molesten amb propostes noves i en clau jove, destinades per als joves i per no fer que eixos joves tinguen que buscar-les en altres llocs i que acaben fugint d’aquell lloc que els ha vist nàixer però que no els hi ofereix allò que ells reclamen.

Tant al BLOC com als col·lectiu de joves del BLOC, creguem en la participació, i a les proves faig referència, creguem en la veu jove, pensem que som joves amb inquietuds i amb ganes de treballar pels nostres pobles els que podem fer-ho i estem preparats. La prova la tenim amb la recent pressa de posició com a  nou regidor a l’Ajuntament de Carlet de Josep Àngel Hervàs, que amb només 20 anys és regidor del municipi de Carlet, el més jove dels regidors del BLOC i el més jove a tot el País Valencià.

Pense que des de qualsevol organització del tipus que siga i com siga, els joves tenim moltes coses a dir i amb trellat i molt de diàleg ens tenim que fer escoltar. Crec que així, amb molta pedagogia, podem demostrar a la gent que ser joves és molt més que passar-ho be i gaudir de la joventut. Pense que ser joves és molt més que això i n’estic orgullós de que al meu poble, a Agres, a través d’una red social, s’haja creat un lloc per als joves, on tinguen lloc les propostes i que eixes propostes les pugam fer arribar al nostre alcalde. Potser que no li vinga en gana fer cas del que els joves li plantegem però és una proposta jove i per als joves, una necessitat per als joves del poble que desitge que és porte endavant, a la que sempre vaig a donar suport i animar, i de la que em decebria molt que el meu alcalde, d’un partit on als joves els tenen un tant apartats, aparte també les demandes dels joves del seu poble que sols tenen com objectiu fer poble entre tots, fer poble per a tots i entre tots, fer un poble millor i més atractiu amb les propostes dels joves, per que aquests no tinguen que anar-se’n a buscar eixes necessitats a altres llocs perquè si ho fan, serà símptoma de que alguna cosa no va be, serà símptoma de que el poble acabarà per desaparèixer i si desapareixen les escoletes, els joves, els joves i les escoletes, on està el futur del poble? No el portarà cap “eix transversal”…

Mentre, el BLOC JOVE tant arreu del País Valencià com a nivell comarcal a l’Alcoià i el Comtat, seguirà fent política, desitjant ser més que “un granet al cul molest i dolorós que no et deixa estar tranquil assegut a la cadira” per als nostres alcaldes. Perquè com ja he dit en repetides ocasions els nostres pobles i en conjunt el nostre País necessita de nosaltres, de la joventut compromesa amb la seua cultura, amb la transformació de la societat, amb la normalització de valencià, la defensa del medi ambient i la construcció d’un projecte de futur per als valencians i les valencianes, per als alcoians i alcoianes, contestants i contestanes, agresans i agresanes, murers i mureres,… El BLOC JOVE està obert a tots aquells joves que vulguen participar, ajudar, conèixer les nostres propostes, aportar les seues i, al capdavall, treballar per redreçar el nostre País i els nostres pobles.

Perquè el conjunt dels pobles formen un país, i volem que aquest, el nostre, siga més valencià, lliure, just, verd, participatiu, democràtic i igualitari. Un País on els joves comencem a escriure el futur, perquè nosaltres som el futur!

El plaer de pedalejar per la Valleta d’Agres

Pel seu interés, reproduisc l’article de Joan Mira Sarrió. Està una miqueta desfasat en les dades ja que hi han més de 15.000 signatures i 77 entitats donen suport a la Plataforma. Gràcies per l’article, gràcies per estimar tant o més que nosaltres la Valleta, llàstima que SALVEM LA VALLETA no estiga a l’altura per defendre-la com cal!!!

Pel març d’aquest any es feu una jornada reivindicativa per la Valleta d’Agres. El Centre Excursionista d’Ontinyent i el col·lectiu ‘Ontinyent en bici’ varen recordar que el projecte de l’autovia Villena-Muro seria una aberració humana que afectaria greument aquells qui estimem la natura, el senderisme i el cicloturisme.

La plataforma “Salvem la Valleta” és l’instrument dels qui ens oposem a l’autovia, per realitzar accions conjuntes. S’han recollit més de 4.700 signatures i 77 entitats s’han adherit al manifest. La nostra veu té importància i així és demostrà el passat més de desembre quan s’aconseguí l’ampliació del plaç de consulta pública. La plataforma ha demanat la impugnació de la consulta pública perquè considera que el qüestionari de Percepció Visual és clarament una consulta enganyosa. Els ciutadans tenim el dret a formular al·legacions i observacions abans que s’adopte la decisió sobre l’Estudi d’Integració que realitza l’empresa IDOM-URBEMED.

L’empresa encarregada de la realització de l’estudi de percepció visual apunta, en el seu projecte bàsic d’estudi d’impacte ambiental de l’eix transversal Villena – Muro d’Alcoi que la concepció del paisatge deu d’integrar les dimensions: perceptiva, natural, humana i temporal. Segons el que s’explica en la introducció del document un estudi d’aquest caire ha de valorar allò que es veu del paisatge, tenir en compte el conjunt dels sentits, i considerar el sòl, l’aigua, la vegetació, la flora, l’aire…

Si una persona coherent pensa en tots els factors abans esmentats, valorarà que traçar una autovia per la Valleta d’Agres és una barbaritat. És per això que la nostra força és necessària i l’hem de fer escoltar perquè aquesta autovia no ha estat una demanda dels ciutadans dels pobles per on passa. Els habitants de Villena, la Canyada, el Camp de Mirra, Beneixama, Banyeres de Mariola, Bocairent, Alfafara, Agres i Muro d’Alcoi no necessiten cap via més, aquesta autovia no respon a una necessitat real del trànsit rodat.

El manifest de la plataforma apunta que “l’autovia Villena-Muro pretén unir aquests dos punts amb una via de quatre carrils, seguint longitudinalment el curs natural del riu d’Agres. Aquest projecte és part d’un de molt més gran: connectar Madrid amb Benidorm”. Un projecte així allunyarà el turisme de qualitat que fins ara freqüentava la Valleta d’Agres pel seu valor com a reducte medi ambiental. Suposarà un impacte incalculable contra el territori perquè el Parc Natural de la Serra de Mariola i el Paisatge Protegit de la Solana del Benicadell estan connectats gràcies al riu d’Agres, corredor biològic entre els dos paratges que seria afectat de soca-rel. Farà desaparèixer definitivament la línia de tren Xàtiva-Alcoi. La Via Verda del Xixarra perdrà tot l’encant per a ciclistes i senderistes. L’estil de vida dels habitants esdevindrà truncat…

Què aportarà a les comarques centrals valencianes una autovia que unisca Villena amb Muro d’Alcoi? En què ens perjudicarà? Per saber-ho sols has de visitar la Valleta i després reflexionar sobre les paraules de Paco Tortosa: “si algun dia aneu per allí, passegeu la vostra mirada de manera assossegada i observadora, i tot el que veureu us semblarà pura harmonia visual paisatgística. Especialment, si pensem que cada vegada són menys les valls interiors valencianes que queden lliures d’infrastructures de trànsit”.

يفسد ، شعب بلدي الحبيب

Com vaig prometre, fa un temps, m’agradaria analitzar més amb profunditat com era el meu poble abans de que l’Aparició de la Mare de Déu canviara la línia històrica. Com era el Agres quan Jaume I va arribar i va conquerir aquestes terres, com va ser la conversió al cristianisme, quina era la convivència entre els cristians vells, eixos que van acceptar el cristianisme i aquells que ho van fer de forma obligada i que dins de casa feien les seues pròpies pràctiques mentre que de cara al carrer intentaven comportar-se com cristians. Bé, això de intentar comportar-se…eren controlats pels cristians però ells ven be feien el que podien per eixir-se’n en la seua i seguir practicant els seus cultes i les seues tradicions.

Moltes preguntes tinc encara perquè malauradament no he pogut gaudir de la comunicació prevista sobre mudèjars i moriscos a agres, espere amb ganes les actes d’aquest congrés celebrat a Muro amb motiu dels 400 anys de la seua expulsió, ja que allí podré descobrir l’estudi que està portant a terme la Cronista d’Agres. Un estudi que segons he pogut saber està encara naixent i no es del tot exhaustiu però ja es troben referències sobre la seua vida a Agres al 1486, dos anys després de l’aparició de la Mare de Déu, al 1484 i deixem de tindre constància d’ells al 1609, any en que son expulsats, concretament, al llarg d’aquesta setmana.

Tenim constància de la seua existència per les torres de vigilància al terme, pel que queda de muralla al ara Santuari, les restes del castell musulmà, per l’Assut, per la Font del Raval, com hui es coneix el que ens fa referència al lloc de reunió i de confluència entre els habitants, el que hui és l’escala de l’ajuntament, en aquell temps era a la Font del raval, més que un lloc de reunió.

Podem saber el preu de l’oli ja que sabem que 1 arrova d’oli eren 6 o 7 jornals el que ens demostra el preu en aquell temps, res a vore com està ara ja que si apliquem com estava en aquell moment, podríem dir que l’arrova d’oli seria de 60 o 70 €.

Trobem condemnes de la santa inquisició a veïns d’Agres, tant cristians vells com moriscs. Trobem l’exemple de Miquel Santamaria (cristià vell), a qui del poble d’Agres no li sona aquest cognom?, dons bé, aquest va ser multat per anar a Muro de festa a una boda de Moriscs, ja que estaven cantant en algaravia ( canta a Mahoma en àrab però amb l’estructura gramatical i amb grans dosis d’un àrab valencianitzat). Com podia ser que un Cristià cantara a Mahoma? Aquest es va defendre diguen’t que sabia que era un cant però que no entenia el seu significat. Bastant llògic en aquella època que la gent no entenia el que reproduïa, pel gran nombre d’analfabetisme, ja que ací, no hi havia grans filòsofs, ni astrònoms, nia arquitectes, sí, i en podem estar orgullosos, hi havia grans agricultors i artesanats que bona mostra ens han deixa’t.

La convivència entre cristians vells i moriscs, com seria? No penseu que tant diferent com es ara la relació entre els de dretes i els d’esquerres, no vos rigueu, entre els dos s’accepten però amb recel, i cadascú al mateix poble fa vides separades. No s’assembla a la relació actual? No ha canviat tant el meu poble, puc alegrar-me o no? Personalment crec que no, malauradament sols trobe un nexe d’unió entre els habitants del meu poble i això m’entristeix bastant…

Ens trobem amb una forta Inquisició i on trobem “espies” entre els cristians vells per saber tot el que fan els moriscs per poder denunciar-los i portar-los problemes. Amb tot açò vos deixe amb una pregunta:

Gaspar Tomàs era un cristià vell, quina era la seua relació amb els moriscs i el que és més important, quan convoca a tots a la plaça, també deuen congregar-se alguns moriscs ja que durant eixos anys, hi ha una forta conversió per les profundes creences religioses a finals del s. XV… què hauria passat si haguera baixat Gaspar al poble a anunciar la bona nova, i al pujar aquesta imatge que 525 anys després seguim venerant nomes haguera sigut fruït de la seua imaginació i la mobilitat del braç fruit dels “abeuratges de eixa secta”?

Interessant serà el discutir aquest tema, de moment, sols encoratge a tots a investigar i conèixer millor  les arrels, i a trobar el passat del poble, a poder buscar als descendents d’eixes persones i 400 anys després dir-los que encara els recordem, que la seua expulsió ens va deixar molt més del que nosaltres mai els havíem donat, que va arruïnar l’antic Regne de València, que encara els recordem i que ací tenen s’ha casa.

I aquell racista i xenòfob que no ho vulga vore… els forasters no son ells, som nosaltres que no portem ni la meitat del temps que ells van estar habitant aquestes terres, i gràcies podem donar per tot el que tenim, perquè molt d’això, és d’ells. Sèquies, xarops, sabons, l’oli, la producció de mel, el traure fruit a les nostres plantes aromàtiques,… els devem molt, cal que els donem les gràcies i que prenent dels errors ara sapiguem viure en pau, en “salam”( ﻢﻼﺳ)

Ronya cavallers, ronya

L’altre dia, després d’un calorós 9 d’Octubre i mentre passava de la felicitat d’un acte molt agradable per a tots per commemorar la data a Alcoi, a l’angoixa i la ràbia de vore tot el que estava i havia estat passant a València, em vaig trobar de camí al meu poble, unes pintades un tant especials.

A Alcoi, vam gaudir d’un matí “politico-festivo” com defineixen al Informació o de precampanya com també ho deixen caure. Siga el que siga, unes 100 persones vam gaudir d’un esmorçar popular, jocs per als més menuts, música, record d’algunes paraules i frases de Joan Fuster, manifest en positiu per encoratjar-nos a dir i ser BLOC sense por, Muixeranga i visita a les torres del portal de Sant Roc.

Mentre alguns gaudíem en la nostra diada i ens sentíem més si cap més valencians, a València, els valencianistes no podien celebrar amb normalitat la seua diada, els feixistes i espanyolistes, l’extrema-dreta els ho impedia, amb agressions e insults. Trist però cert.

Més trist d’altra banda el assabentar-te que a un company i amic, l’apallissen a la porta de sa casa e insulten a ell i a la seua novia. Anaven a per ell, era un objectiu i amb crids de “puteta catalaneta”, “putos catalanistas” i “viva españa” sen van anar. Trist, molt trist, però cert. Amic ànims, cal alçar-se i mantindre viva la flama, tens el suport de molta gent que està al teu costat i que no anem a deixar que aquesta gent seguisca amb aquesta impunitat fent el que li ve en gana.

D’altra banda, trobàvem com el dia de tots els valencians, es convertia en el dia de la polèmica, per vore com un dia tant important per a nosaltres es trobava eclipsat mediàticament pel Cas Gürtel i per tota la merda que ara sols volen que pague Ricardo Costa.

Per acabar i no menys important el trobar-te murs de cases i el pontet d’Agres, que prou merda te, amb una miqueta més, amb algun il·luminat que en el seu dret està d’espresar-se com vulga però que com diria m’aüelo:”Això en ves d’anar embrutant les parets una miqueta més del que ho estan, podria haberseu escrit en la punta del cacauet!!!” Clar que està en el seu dret, però em dol la imatge que dona dels valencianistes com a persones que no respectem res i que anem per ahí embrutant les parets sense importar el mal que estan fent el propietari del habitatge al que embruten la paret.

Ronya, cavallers, ronya és el que hi ha al Pontet d’Agres, i en general a la carretera entre Agres i Muro, per culpa d’aquella gent que sols pensa en ella mateixa i no en el mal que fa als altres, als particulars i als que cada dia pasen per ahí els dona vergonya que aquell que ens visite es trobe amb eixa situació, així es comprensible que algú comence a plantejar-se el fer un vial faraònic que trenque tot això…

Ronya cavallers, ronya, és el que hi ha al govern valencià, i com ha dit a unes declaracions una poma mig podrida, que en tots els llocs hi ha pomes podrides, al que jo li he contestat mentre el veia per televisió, que al seu partit malauradament, i no se per que, hi ha més pomes podrides que als altres, o almenys les altres encara no fan tanta olor com les del seu.

Ronya cavallers, ronya, són eixes persones que agredeixen a altres per no compartir la mateixa forma de pensar, aquelles persones violentes que no accepten a aquells que no pensen com ells, ronya son aquells que creuen ser el melic del món i quan veuen que se’ls en va la raó utilitzen la força i la violència per fer-se sentir, mentre les forces policials no fan res. Si el mateix passara a l’inrevés, seria violència terrorista però com és cap a  nacionalistes, no és res. Al contrari i al País Basc, te ressó mediàtic i es considera atac terrorista, contra nacionalistes i per part de l’extrema-dreta, es simple violència i no te cap resó mediàtic.

Ronya cavallers, ronya, son eixes persones que actuen quan van en grup, en contra d’aquelles que no es poden defendre, ronya son aquelles persones violentes que com he dit abans atempten contra aquelles que no penses de la mateixa forma que elles, però que sempre ho fan quan els altres no poden defendre’s i més ronya o son quan son capaços d’agredir a una xica, de insultar i agredir a una xica, això demostra el que son, no calen més paraules.

Què faria i diria Jaume I al vore aquesta situació? Basset diria “Vergonya, cavallers, vergonya”, jo tansols dic que són i els considere “Ronya, cavallers, ronya”.