Em disposava a reflexionar sobre aquesta situació però, he trobat un article a l’Informatiu, que compartisc plenament, escrit per Vicent Baydal, espere que vos agrade i que enttre tots pugam reflexionar sobre aquesta lamentable situació.
Qualsevol dia d’estos a Tonet ens l’ofeguen menjant cacaus al bar de l’Alqueria Blanca. Ho dic perquè l’actor que l’interpreta, Ferran Gadea, no se n’amaga i, en tant que president de l’Associació d’Actors i Actrius Professionals Valencians, està encapçalant les protestes contra el Govern Valencià i en concret contra la consellera de cultura Trinidad Miró, que també han posat cap per avall, pels recents canvis introduïts en el Circuit de Teatres de la Generalitat i l’incompliment sistemàtic de la Llei d’Ordenació del Teatre i la Dansa, aprovada per les Corts Valencianes fa ja més de tres anys. El moll de l’ós del malestar rau en la modificació del sistema d’ajudes públiques que costejava la meitat de les funcions concertades amb aquells municipis que garantien un programa de representacions estable i de qualitat al llarg de l’any (n’eren 63, els ajuntamens participants).
Ara el sistema s’ha obert a tots els pobles rebaixant el pressupost anual d’1 milió a 800.000 euros, de manera que d’una banda les sumes rebudes seran molt menors, d’una altra no s’assegura una programació estable en els principals municipis valencians, i, finalment, les ajudes seran atorgades no ja en funció d’un circuit preestablert sinó de la voluntat “discrecional” de la Conselleria. Ho explica ben bé l’informe preparat per l’Associació de Gestors Culturals del País Valencià. I exactament el mateix acaba de fer la Conselleria amb les ajudes concedides als auditoris de la Xarxa Musical Valenciana. És a dir, la nova forma d’invertir els diners públics en espectacles culturals, a banda de desmantellar uns circuits consolidats, s’inspirarà en els mateixos principis que guien l’obra de govern de qualsevol pseudodemocràcia: intervencionisme, favoritisme, amiguisme, caciquisme…
A això cal sumar notícies tan significatives com la retallada del 75% dels doblatges en valencià de RTVV. No és estrany, per tant, que el darrer editorial de la revista actoral Equiliquà afirmara que “l’agonia de les arts escèniques valencianes cada vegada és més forta, afecta de manera més violenta a tots els àmbits i s’allarga ja massa en el temps… producció, exhibició, volum de treball i el que és més decebedor, afecta directament a la creació”. Les reclamacions dels professionals no naixen precisament del no res. I la qüestió, a més a més, és que ara els actors que estan representant funcions en sales públiques han rebut cartes de Conselleria titlant-los de “traïdors” i comminant-los a abandonar tota protesta. Recollons, pandereta! Patisc per Tonet.
